Els fets de París: acció i reacció (un primer repàs de l'opinió publicada)

La veritat a sota l'estora

 

 

 Els fets de París del cap de setmana combinats amb els del Líban i la guerra oberta a Síria han sacsejat el món. La primera fase ha estat la d'escandalització davant la barbàrie dels actes criminals (combinats, per fer més mal) de la capital de França. Tot seguit ens hem assabentat que una cosa semblant passava al Proper Orient (al Líban) i que el sinistre Isis, en origen un grup terrorista --que no dubtava en reclamar-se responsable dels fets de París-- però que a la castigada Síria opera com un exèrcit regular, perdia una de les ciutats que tenia controlades pels atacs de les forces occidentals. La segona fase ha estat la reflexió: ¿per què passen aquestes coses? i sobretot ¿per quina raó de cop i volta passen a ocupar el primer lloc de l'agenda internacional? La tercera fase és la persecució policial dels executors que no han mort en els actes --tema en el qual la policia francesa, com en els successos de Charlie Hebdo, sembla experta--, l'onada nacional-patriòtica-religiosa a França (diumenge missa oberta a Notre Damme i la mesquita més gran de París tancada), Europa i resta del "món civilitzat". A França l'oposició de dretes ha criticat l'excessiva flonjor del govern de centre-esquerre d'Hollande i hi ha hagut una manifestació antimusulmana alhora que s'assenyalava al dit als refugiats sirians que esperen a les fronteres poder entrar al vell continent. A les xarxes s'ha generat un debat molt interessant del qual vodríem donar compte molt summàriament. Vet ací un resum sumari però que permet copsar l'ambient a hores d'ara (15-11-2015).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A dos quarts de 3 del dissabte, el professor i activista Bartomeu Mestre Sureda "Balutxo" publicava un fragment d'un article que havia editat en 2002 i que feia:

EL DOL VA EN FUNCIÓ DE LES BANDERES I DE LA GEOGRAFIA?

FRAGMENT DEL PRÒLEG DE "LA IDENTITAT REEIXIDA" (2002)

"Els atemptats del dia 11 de setembre de 2001 varen provocar la mort de devers set mil persones. Cada dia moren onze mil infants menors de cinc anys de fam al món. Si la comparança és vomitiva, no ho és menys que l’anomenat «món civilitzat» només s’escandalitzi si els assassinats viuen en pisos d'occident. Les morts per desídia o per atemptat fora de l'àmbit europeu o americà són ignorades i romanen només com una freda dada estadística. Les televisions del món no mostren les agonies dels infants, ni les llàgrimes dels seus familiars amb les fotografies de les víctimes, ni les banderetes dels seus pobles, ni es guarden minuts de silenci en els camps de futbol. Però el món ric els condemna a mort cada dia. I tanmateix tots en som responsables, perquè, com diu Heribert Barrera (o Manuel Marín), si el nord no decideix ajudar el sud i treballar de valent per l’equilibri mundial, el sud desbordarà i anihilarà el poderós nord. El risc no és només la supervivència de les llengües i de les cultures."

Gairebé alhora la xarxa facebook permetia fent un joc amb les fotos del perfil i dibuixar una bandera tricolor de fons. El periodista Èric Lluent feia una entrada al seu blog titulada "El perill e posar a la foto del perfil la bandera francesa" en el qual advertia:

"Fer servir el filtre de Facebook per solidaritzar-se amb les víctimes dels atemptats de París és donar suporta a una visió en què només preocupen les morts dels ciutadans occidentals.  Mitjançant aquest gest es construeix un mur en aquesta fortalesa del segle XXI que és Europa, plena de súbdits morts de por que que regalen el sentit crític a empreses i institucions públiques a canvi d'una mica de sensació de seguretat.  Al Líban, Iraq i Iran i en qualsevol lloc del món, quan esclata una bomba o cau un míssil hi ha germans que pateixen, pares i mares que es desmaien quan conèixer la notícia, amics que busquen desesperats pistes per trobar als companys de l'institut o de la feina" (https://ericlluent.wordpress.com/2015/11/14/el-peligro-de-ponerse-la-foto-de-perfil-con-el-filtro-de-la-bandera-francesa)

Des del Brasil, la pàgina de Facebook, Deposito de cartons, en la qual es publiquen il·lustracions amb una mirada irònica sobre la realitat, deixaven anar aquesta il·lustració:

​​SMXLL

Un dels moments àlgids ha estat la conversa que ha començat l'escriptora i editora (i excompanya de l'Associació Llibres Lliures) Anne-Laure Bureau. Bureau ha fet gala del  sentit crític davant de les reaccions que s'esdevenien a França des de París, ciutat on viu:

"Anlor Bureau

Ahir a les 14:36 · Editat ·

Euh, du coup ça se passe comment ? On déguise fb en manif géante du FN à coup de prières et de drapeaux tricolores ?
Si c'est ça l'unité nationale ‪#‎jesuispartie‬ ."

Bureau es queixa de l'ús de la bandera per part de Facebook de la bandera tricolor i de la utilització de pregàries i banderes en un sentit d'afavorir grups com el Front Nacional. Ha estat ràpidament contestada (ací, la continuació de la conversa: https://www.facebook.com/anlor.bureau?fref=nf&pnref=story).

En aquesta fase del debat ha arribat l'associació entre els atacs de París i els refugiats sirians en una piulada recollida en aquesta peça:

http://www.vox.com/2015/11/13/9732874/paris-attacks-syria-refugees

"A la gent que critica els sirians pels atacs de París. ¿No s'adonen que són d'aquest agent de qui els refugiats fugen?"

(Don Holoway).

Acabem amb el pensament que ha expressat l'editor Ernest Folch el dia 15 al matí:

"La pau és de tothom. Resar només d'uns quants"

​​SLXLM

I sobretot els versos de Dolors Miquel extrets del poemaris "Missa pagesa" (Edicions 62):

I no permeteu que els fills de puta
avortin l’amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d’ells
pels segles dels segles.

(Dolors Miquel)

David Mallol F.

MLXL​​

David Mallol és membre del Consell de redacció de La Revista dels Llibres lliures.

Textos extrets de:

https://ericlluent.wordpress.com/2015/11/14/el-peligro-de-ponerse-la-foto-de-perfil-con-el-filtro-de-la-bandera-francesa/

http://www.vox.com/2015/11/13/9732874/paris-attacks-syria-refugees